Situat a la Costa Brava, Cadaqués és molt més que un simple poble mediterrani. És un lloc on la història, l'arquitectura i la cultura es troben, creant una atmosfera única i captivadora. Aquest poble de pescadors ha sabut preservar el seu encant autèntic al mateix temps que acull diverses influències que han modelat la seva identitat actual.
A Cadaqués podrà recórrer la vida d'una cèlebre figura del segle XX, Salvador Dalí. A la badia de Portlligat, a la costa nord-est d'Espanya, hi ha l'única residència permanent del cèlebre pintor català, avui transformada en museu en honor seu. Podreu visitar la casa i els jardins per descobrir les seves obres i creacions més extravagants. Salvador Dalí sempre va mantenir una relació lleial amb el seu estimat Cadaqués, on passava llargues temporades d?estiu. Portlligat va ser on va decidir viure fins a la mort de la seva esposa Gala el 1982, i després es va traslladar al Castell de Púbol.
El 1930, seduït pel paisatge, la llum i l'aïllament del lloc, Salvador Dalí s'instal·la a una caseta de pescadors a Portlligat. Els paisatges de la regió van ser sovint representats a les seves obres, testimoni de la profunda influència que aquest lloc va exercir en la seva imaginació. Durant quaranta anys, va crear i va donar forma a casa, donant curs a la seva desbordant imaginació. La va descriure com «una veritable estructura biològica [...]. Cada nou impuls a la nostra vida correspon a una nova cèl·lula, a una nova habitació».
Comentant la seva residència a Cadaqués, Salvador Dalí va dir: «Portlligat és un lloc d'èxits. És el lloc perfecte per a la meva feina. Tot conspira perquè sigui així: el temps passa més a poc a poc i cada hora té la dimensió justa. Hi ha una tranquil·litat geològica: és una situació planetària única».
Actualment, la casa consta de les sales d'estar a la planta baixa, l'estudi, les habitacions que contenen tot tipus d'objectes relacionats amb l'activitat artística del pintor, i les zones exteriors amb els jardins i la piscina. Podreu submergir-vos en el cau d'aquesta figura del surrealisme mentre passegeu per aquest espai vital acuradament conservat. Cada racó d'aquesta casa explica una història, la història d'un artista la visió del qual va transformar el món de l'art i la petjada del qual roman indeleble en el paisatge de Cadaqués. És aconsellable reservar amb antelació a la web oficial del museu a causa del gran nombre de visitants, especialment durant la temporada alta.
De camí a Cadaqués, també tindreu l'oportunitat de descobrir el Parc Natural del Cap de Creus, el primer parc natural maritimoterrestre de Catalunya. Hi ha nombrosos tresors naturals i culturals protegits sota l'estatus de Reserva Natural Integral més estricte de Catalunya. El parc conté dues de les quatre Reserves Naturals Integrals de la comunitat autònoma: el Cap de Creus, al municipi de Cadaqués, i el Cap Norfeu, al municipi de Roses.
El Parc Natural del Cap de Creus està situat al punt més oriental de la Península Ibèrica, on els Pirineus es troben amb el mar. Aquesta reserva natural catalana ocupa una superfície total de 13.000 hectàrees, de les quals 11.000 són de terra i 3.000 de mar. Si us agrada caminar, el parc natural us ofereix un ampli ventall d'itineraris.
El Parc Natural Integral del Cap de Creus destaca per la seva singular morfologia, que ha inspirat artistes com Salvador Dalí i Josep Pla. El vent de tramuntana i la salinitat del mar han modelat aquest paisatge, el gran valor geològic del qual s'aprecia en els afloraments de roca metamòrfica i granítica. El litoral acull les plantes més ben adaptades a les condicions climàtiques locals. Es tracta de la vegetació més interessant del parc, sense equivalent a cap altre lloc del litoral català. Al cor del Mediterrani, aquest racó del paradís gaudeix d'un clima càlid tot l'any.
Compte amb una gran varietat de paisatges i colors que no deixen indiferent a ningú. El Cap es caracteritza pels nombrosos penya-segats escarpats i foscos, la seva exuberant vegetació, les seves magnífiques cales i un mar de múltiples tonalitats de blau. Tot un festí per a la vista!
Edificis Emblemàtics
Cadaqués és un poble amb una rica diversitat arquitectònica que entrellaça història i estils de manera fascinant. Entre els seus edificis més destacats, el Modernisme resplendeix per la seva bellesa i originalitat, influenciat en gran part pels residents que es van enriquir a Amèrica i van portar influències cubanes. A continuació, presentem alguns dels edificis més emblemàtics de Cadaqués:
Casa de Don Octavi Serinyana (Casa Blaua)
Ubicada a Riba des Poal, aquesta casa modernista del segle XX (1913-15) és obra de Salvador Sellés i Baró. El seu estil modernista i els seus colors vibrants la converteixen en un icona inconfusible davant del mar.
Escola Pública Caritat Serinyana
Fundada el 1915 gràcies a la família Serinyana, aquesta escola modernista al Carrer Sol de l’Engirol va ser construïda per promoure l’educació al poble.
Casa Federico i Víctor Rahola
Aquest edifici modernista es troba a la plaça Frederic Rahola, número 6, i és una altra joia arquitectònica que ressalta en el paisatge del poble.
Església Parroquial de Santa Maria
A la Plaça de l’Església, aquest temple d'estil gòtic tardà va començar la seva construcció a mitjan segle XVI. Reconstruïda després de ser destruïda pel pirata turc Barbarroja el 1543, alberga un impressionant retaule barroc de 23 metres dedicat a la Verge de l’Esperança.
Casino de l’Amistat
Fundat a finals del segle XIX, aquest edifici neoclàssic va albergar la societat de beneficència La Benèfica, un lloc històric al cor de Cadaqués des de 1870.
Santuari de Sant Baldiri
Situat entre Cadaqués i la cala de Portlligat, aquest temple barroc del 1702 és a prop de l'actual cementiri. Originalment dedicat als Sants Abdó i Senent, els seus restes van ser salvats pels cadaquesencs després d'un naufragi a Portlligat.
Oratori de Sant Pau V
Aquest santuari amb cúpula i creu llatina va ser construït en honor al Papa Pau V després de la victòria sobre els pirates turcs a la batalla de Lepant el 1571. En agraïment, el poble de Cadaqués va construir un oratori en memòria del Papa. Malgrat el temps, el santuari continua rebent visites.
Faro del Cap de Creus
Al punt més oriental de la península, aquest far, el segon més antic de Catalunya, va començar a operar el 1853. A més de servir als navegants, avui alberga l'Espai Cap de Creus, un centre d'informació del parc natural del Cap de Creus.
Aquests edificis no només embelleixen Cadaqués, sinó que també narren la seva rica història i evolució al llarg del temps. Cada un té una història única que contribueix a l'encant i al caràcter d'aquest pintoresc poble costaner.
Casc Antic i Església
Explorar la història de Cadaqués requereix submergir-se en el seu casc antic. Aquest poble, amb arrels medievals i un temps protegit per robustes muralles, constitueix el cor històric de Cadaqués. Caminar per aquest nucli urbà antic significa caminar pel "rastell", un paviment fet a mà amb pedres moldades pel constant va i ve del mar. El carrer del Call és un clar exemple d'aquest paviment en excel·lent estat, dissenyat amb forma d'espiga per evitar relliscades en absorbir l'aigua.
L'església de Santa Maria de Cadaqués s'alça al punt més alt del casc antic, oferint una vista panoràmica impressionant del poble, la badia i fins i tot del llunyà far de Cala Nans. Aquesta església, amb elements gòtics tardans i renascentistes, té una història marcada per la destrucció a mans del pirata Barbarroja el 1543, fet que va conduir a la seva reconstrucció amb els fons donats pels pescadors locals, com narren els versos de Frederic Rahola i Trèmols:
"La església del meu poble
la feren els pescadors
treballant els dies de festa
en bé del nostre Senyor"
Al seu interior, destaca un magnífic retaule barroc de 23 metres d'altura dedicat a la Verge de l’Esperança, considerat una joia de l'escola de Vic. L'església també acull altres nou petits retaules de fusta daurada, així com una peça històrica construïda entre 1689 i 1691 per Josep Boscà. Aquesta és l'Orgue Vell de Cadaqués, un dels òrgans més antics de Catalunya. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'església va servir com a refugi, protegint el seu tresor artístic dels estralls del conflicte.
